Quan es tracta de cuidar un ésser estimat que requereix assistència, sovint es presenten dues opcions: contractar un cuidador professional o comptar amb un cuidador familiar. Ambdues opcions tenen els seus avantatges i desavantatges i la decisió final dependrà de les necessitats individuals de cada família.
Quines són les diferències entre un cuidador familiar i professional?
Un cuidador familiar és una persona propera al pacient que assumeix la responsabilitat de cuidar el seu ésser estimat de manera regular. Això pot incloure tasques com ajudar amb la higiene personal, l'alimentació, l'administració de medicaments, la realització de tasques de la llar i l'acompanyament a cites mèdiques. Sovint, els cuidadors familiars són fills, cònjuges o parents propers que viuen a la mateixa casa o a prop del pacient.
Per la seva banda, un cuidador professional és un treballador contractat per proporcionar cures a un pacient a la seva llar o en un entorn de cures. Els cuidadors professionals poden tenir una formació específica en atenció mèdica i estar capacitats per manejar situacions d' emergència. També poden estar disponibles per treballar en horaris específics i per cobrir diferents necessitats, com serveis d' infermeria especialitzats.
Ara bé, és millor un cuidador familiar o un professional? En termes generals, ambdues opcions poden ser efectives, però la decisió final dependrà de les necessitats de cada família.
Els cuidadors familiars poden oferir una experiència més personalitzada i propera, ja que coneixen bé el pacient i poden proporcionar un major grau de confort emocional. A més, poden tenir una major flexibilitat pel que fa als horaris i les necessitats del pacient, ja que no estan subjectes a les restriccions laborals. No obstant això, els cuidadors familiars solen mancar de formació en atenció mèdica, cosa que pot limitar la seva capacitat per manejar certes situacions.
En canvi, els cuidadors professionals poden proporcionar una atenció d'alta qualitat i tenir més experiència en situacions d'emergència. També poden oferir serveis especialitzats, com teràpia física o ocupacional. Tanmateix, els cuidadors professionals poden ser més costosos i oferir un servei menys personalitzat que els cuidadors familiars.
Requisits dels cuidadors familiars no professionals
Els requisits per ser un cuidador familiar varien segons el país i la legislació aplicable, però en general es poden esmentar alguns punts comuns:
- Ser major d' edat i estar en ple ús de les facultats mentals i físiques.
- Tenir un grau de parentiu o relació propera amb la persona dependent.
- No estar treballant o tenir una jornada laboral reduïda per poder atendre adequadament la persona dependent.
- Comptar amb el temps i els coneixements necessaris per brindar les cures que requereix la persona dependent.
- Demostrar que es té la capacitat per realitzar les cures i que no s' està incomplint amb les obligacions legals, com pot ser la de pagar impostos o cotitzar a la Seguretat Social.
- En alguns casos, pot ser necessari realitzar algun tipus de curs o formació per poder ser reconegut com a cuidador familiar i accedir a certes prestacions o ajuts.
És important destacar que, tot i que la cura familiar pot ser una tasca gratificant, també pot resultar molt demandant i generar un gran desgast físic i emocional.
Per això, és important que els cuidadors familiars tinguin accés a recursos i suports que els permetin desenvolupar la seva tasca de manera adequada i sostenible.
Situacions en què pot intervenir un cuidador familiar
Prestacions i ajuts per a cuidadors de familiars
La prestació econòmica per cura d' un familiar té com a objectiu donar suport al cuidador familiar en la seva tasca de mantenir la persona dependent a la seva llar. Aquesta prestació és rebuda per la persona dependent i es destina a cobrir les despeses que es generen per la seva cura.
Per poder rebre aquesta prestació, la persona dependent ha de complir certs requisits. En primer lloc, ha d' estar sent atesa per un cuidador familiar no professional. A més, la seva llar s' ha d' adaptar als requisits d' habitabilitat necessaris segons el seu grau de dependència. Finalment, s'han de complir les condicions adequades de convivència expressades a l'article 14.4 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.
Així mateix, existeixen en el mercat una sèrie d ' ajuts tècnics per a persones amb diversitat que faciliten la realització de les tasques quotidianes d' una persona que per si sola no pot fer, quan té algun dèficit de mobilitat, de comunicació o a nivell sensorial.
Conclusions
Com a cuidador d'un familiar, és possible que et sentis avogat o desbordat en ocasions. Afortunadament, hi ha prestacions i ajudes disponibles per ajudar-te a proporcionar les millors cures possibles al teu ésser estimat.
La teleassistència avançada és una forma d'atenció mèdica que utilitza tecnologia d'avantguarda per mantenir les persones segures i ben cuidades. Aquest servei permet que els professionals de la salut supervisin de prop els seus pacients sense haver d'estar físicament presents en tot moment.
Un dels majors beneficis de la teleassistència avançada és que ajuda a prevenir i identificar amb rapidesa les caigudes. Això és especialment important per a les persones amb diversitat funcional, que tenen un major risc de patir lesions greus a causa de les caigudes. Els sensors i dispositius de seguiment poden detectar quan una persona està en perill i alertar els cuidadors o professionals de la salut en conseqüència. D'aquesta manera, els cuidadors poden prendre mesures ràpides i eficaces per evitar les caigudes i reduir el risc de lesions.